Santa Maria de Vallbona de les Monges és un monestir cistercenc situat al municipi de Vallbona de les Monges a la comarca de l'Urgell.Fundat a la primer meitat del segle XII, és el monestir cistercenc femení més important de Catalunya. L'església constitueix un clar exemple de transició romànic-gòtica. La planta de creu llatina consta d'una sola nau i de tres absis rectangulars amb ornamentació escultòrica. Cada una de les galeries del claustre és d'un estil diferent: àrab, romàni
c i gòtic. La sala capitular (segle XIV) acull una imatge de Nostra Senyora de la Misericòrdia (segle XV).Inicialment eren unes agrupacions mixtes d'ermitans que amb el temps es convertirien en cenobites que s'organitzaven en forma de comunitat doble. El seu fundador fou Ramon de Vallbona, i observaven la Regla de sant Benet. La primera documentació és de l'any 1157. L'any 1172 s'hi incorporen un grup de monges provinents del monestir de Tulebras (Navarra), comandades per l'abadessa Òria Ramíres, que seria la primera abadessa de 1177 a 1190. El 1175 els homes es traslladaren a la serra de Montsant restant la comunitat exclusivament femenina.
Ben aviat aquest cenobi cistercenc es veié afavorit pels comtes reis del casal de Barcelona. L'any 1177 el rei Alfons I va concedir al monestir un important privilegi de protecció dels seus béns i d'immunitat jurisdiccional. També fou en aquests inicis un recer de filles de la noblesa, implicant també la recepció de substancioses donacions d'alous, propietats i deixes testamentàries. N'han quedat constància de les donacions fetes per Ermengol VII d'Urgell i el seu senescal Gombau de Ribelles, de Bernat de Caldes, Ramon de Torroja, Guillem d'Anglesola i Guillem I de Cardona, entre altres.
Tomba de Violant d'HongriaL'any 1198 i 1200, el papa Innocenci III els atorgà diplomes d'immunitat i protecció, i el 1201 una butlla regulava la clausura i assegurava la seva independència envers l'episcopat.
També va atreure l'atenció dels reis catalano-aragonesos, sobretot des que la reina Violant d'Hongria, segona esposa de Jaume el Conqueridor, l'elegia per ser enterrada el 1253, igual que la seva filla Sança. Mare i filla foren transportades a Vallbona el 1275.
VISITAT el 28 d'Agost de 2004
