La tradició l'anomena Nonat (que no ha nascut) perquè va ser extret del cos de la seva mare, que havia mort el dia anterior, fent servir un arma de tall (el que pot recordar una cesària); això va ocórrer a Portell, Lleida l'any 1204. Estava emparentat amb la família noble dels Cardona, i fou el senyor de Cardona qui, amb la seva espasa o daga feu néixer el nadó.
En la seva joventut va ser pastor, i portava el seu ramat fins a una ermita on es venerava la Mare de Déu mogut per la seva devoció per aquesta. Més tard sent parlar de Pere Nolasc que buscava gent per formar l'Orde dels Cavallers de la Mercè per a rescatar cristians captius dels musulmans i decideix de formar-ne part de l'orde, on ingressa als 21 anys.
Ja mercedari, en els seus viatges a Àfrica per a alliberar captius es va bescanviar per un presoner, quedant-hi com a ostatge. En destaquen tres d'aquestes redempcions de captius: una a València, encara en mans musulmanes, en 1224, on alliberà 233 captius; una segona a Alger, amb 140 captius lliures i, cinc anys més tard, també a Alger, amb 150 captius. A la presó continuava predicant i convertint musulmans; la tradició diu que els guardes, per impedir-li-ho, li van foradar els llavis fent-hi passar un cadenat.
Sembla que el seu culte ja havia estat autoritzat pel papa Benet XIII, segons indica l'acta de beatificació del papa Urbà VIII de 9 de maig de 1626. Fou inscrit el el Martirologi Romà amb el títol de "sant" pel papa Alexandre VII el 7 d'agost de 1657. El 13 d'agost de 1669 el papa Climent IX estengué el seu culte a tota l'Església Catòlica, i el 10 de març de 1681 el papa Innocenci XI fixà la seva festivitat el 31 d'agost. Des del 1969 és una festa d'àmbit local. L'orde mercedari va fer bastir un convent al lloc del seu pretès naixement; construït entre els segles XVII i XVIII, és el Convent de Sant Ramon (Segarra), meta de pelegrinatges i romeries.
Per les circumstàncies del seu naixement, sant Ramon Nonat és el patró de les embarassades, de les parteres i dels parts.
En la seva joventut va ser pastor, i portava el seu ramat fins a una ermita on es venerava la Mare de Déu mogut per la seva devoció per aquesta. Més tard sent parlar de Pere Nolasc que buscava gent per formar l'Orde dels Cavallers de la Mercè per a rescatar cristians captius dels musulmans i decideix de formar-ne part de l'orde, on ingressa als 21 anys.
Ja mercedari, en els seus viatges a Àfrica per a alliberar captius es va bescanviar per un presoner, quedant-hi com a ostatge. En destaquen tres d'aquestes redempcions de captius: una a València, encara en mans musulmanes, en 1224, on alliberà 233 captius; una segona a Alger, amb 140 captius lliures i, cinc anys més tard, també a Alger, amb 150 captius. A la presó continuava predicant i convertint musulmans; la tradició diu que els guardes, per impedir-li-ho, li van foradar els llavis fent-hi passar un cadenat.
Sembla que el seu culte ja havia estat autoritzat pel papa Benet XIII, segons indica l'acta de beatificació del papa Urbà VIII de 9 de maig de 1626. Fou inscrit el el Martirologi Romà amb el títol de "sant" pel papa Alexandre VII el 7 d'agost de 1657. El 13 d'agost de 1669 el papa Climent IX estengué el seu culte a tota l'Església Catòlica, i el 10 de març de 1681 el papa Innocenci XI fixà la seva festivitat el 31 d'agost. Des del 1969 és una festa d'àmbit local. L'orde mercedari va fer bastir un convent al lloc del seu pretès naixement; construït entre els segles XVII i XVIII, és el Convent de Sant Ramon (Segarra), meta de pelegrinatges i romeries.
Per les circumstàncies del seu naixement, sant Ramon Nonat és el patró de les embarassades, de les parteres i dels parts.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada