Col·legiata Basílica de Santa Maria de Manresa, LA SEU

Coronant el Puig Cardener, nucli primitiu de la ciutat, i ocupant l'espai de construccions religioses i civils més antigues, la Col·legiata Basílica de Santa Maria, o com es diu popularment, La Seu, és el monument artístic principal i temple major de Manresa.

La Basílica, iniciada l'any 1322 sota la direcció de Berenguer de Montagut i acabada substancialment el 1488,és un exemplar rellevant de l'arquitectura gòtica catalana. De planta de saló, dividida internament per divuit pilastres octogonals i amb grans vidrieres policromes, és un cas notable de síntesi d'estructures pròpies dels temples d'una i de tres naus en un mateix edifici. El campanar, de secció quadrangular, data del 1592. la capella del Santíssim, d'estil renaixent, fou inaugurada el 1657. la façana principal porticada i baptisteri són dels anys 1915-1934, realitzats segons projecte d'Alexandre Soler i March, interpretant una idea d'Antoni Gaudí.

En el seu interior, conté diversos retaules gòtics, algun d'ells d'interès excepcional, altres peces d'interès són una taula pintada, de Lluís Borrassà, del 1411 i diverses escultures gòtiques en pedra. La imatge titular -Mare de Déu de l'Alba - és una imitació de la que fou destruïda per un incendi l'any 1979 i datava de finals del segle XIV. La cripta -construïda el 1577 u ampliada recentment conté les relíquies dels "Cossos Sants" dels patrons de la Ciutat, Sant Maurici, Sant Fruitós i Santa Agnès i és decorada amb escultures d'alabastre, obra de Jaume Padró (1781).

Aquesta església sofrí un incendi a les acaballes de la Gerra de Successió (setembre de 1714) i una important devastació el 1936.

De les construccions precedents resten vestigis d'un claustre romànic, un pòrtic del segle XI i la portalada (segle XII) amb timpà i capitella atribuïts a Arnau Cadell. El claustre actual és obra barroca, de primers del segle XVIII:

Hom pot visitar el Museu històric de la Seu, situat damunt del porxo de la façana de ponent. És ric de peces d'art litúrgic -pintura, escultura, orfebreria i indumentària dels segles X al XX-. A remarcar, l'anomenat "frontal florentí", obra del brodador Geri Di Lapao (m. segle XIV). També són d'interès, in Crucifix romànic de talla (segle XII), les arques d'argent reposat i cisellat dels "Cossos Sants" (obra d'Antic Lloreda : 1616-1653) i el retaule de la Trinitat, del pintor Manresa Gabriel Guàrdia (1501).

Visitada el 24 d'octubre de 2005/ 20 de juny de 2009