En el seu origen, era una torre de vigilància. A partir del segle XVIII aquesta fortalesa, va passar a ser mansió senyorial. Fent un recorregut per el castell es poden veure tots aquests canvis. Del primer període hi ha el celler, amb un brocal fet pels Templers i un mur del segle XIX; les masmorres, on es practicava la tortura del "gota a gota" i els presos es consumien en condicions inhumanes; i l'estable, utilitzat abans com sala de guàrdia. L'edifici, amb una extensió t
otal d'uns 3.000 metres quadrats, va arribar acollir una trentena de persones, incloent el servei, que era molt nombrós. Altres estades i curiositats del castell són el rebost, la cuina del servei, la capella, la sala de música, el forn del pa, la biblioteca, els dormitoris i habitacions, el passadís secret d'uns 2 quilòmetres de llarg amagat darrere d'una porta, i la presa d'aigua corrent de la casa.
El Castell de Vicfred apareix esmentat per vegada primera en un testament del 1079 escrit per Ramón Mir, propietari del castell i que es conserva en el bisbat de Solsona. Durant l'any 1099, el nom de Vicfred apareix en la consagració de l'església de Guissona. En 1179 apareix com propietari Gombau de Ribelles, casat amb la marquesa de Cabrera, senyora de Montsonís i els Ventoses. Quan el rei Pere III institueix el comtat de Cardona, Vicfred és especialment anomenat e
n el diploma real. Sent els ducs de Cardona, senyors de Torà i barons de Bellpuig i de Juneda (1600) el castell constitueix un baluard dintre de les seves possessions.
Durant els segles XVII, XVIII i XIX pertanyeria a una de les famílies més importants i influents de Catalunya: els Cardona. En 1998 el Castell de Vicfred es converteix en propietat particular, es restaura i es tornen a omplir els seus murs amb la bellesa i l'esplendor que li havien
caracteritzat durant segles.
otal d'uns 3.000 metres quadrats, va arribar acollir una trentena de persones, incloent el servei, que era molt nombrós. Altres estades i curiositats del castell són el rebost, la cuina del servei, la capella, la sala de música, el forn del pa, la biblioteca, els dormitoris i habitacions, el passadís secret d'uns 2 quilòmetres de llarg amagat darrere d'una porta, i la presa d'aigua corrent de la casa.El Castell de Vicfred apareix esmentat per vegada primera en un testament del 1079 escrit per Ramón Mir, propietari del castell i que es conserva en el bisbat de Solsona. Durant l'any 1099, el nom de Vicfred apareix en la consagració de l'església de Guissona. En 1179 apareix com propietari Gombau de Ribelles, casat amb la marquesa de Cabrera, senyora de Montsonís i els Ventoses. Quan el rei Pere III institueix el comtat de Cardona, Vicfred és especialment anomenat e
n el diploma real. Sent els ducs de Cardona, senyors de Torà i barons de Bellpuig i de Juneda (1600) el castell constitueix un baluard dintre de les seves possessions.Durant els segles XVII, XVIII i XIX pertanyeria a una de les famílies més importants i influents de Catalunya: els Cardona. En 1998 el Castell de Vicfred es converteix en propietat particular, es restaura i es tornen a omplir els seus murs amb la bellesa i l'esplendor que li havien
caracteritzat durant segles.Visitat el 24 de febrer de 2008
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada