SANT PERE DE PONTS

Sobre la vila de Ponts, en el turó que presideixen les runes del seu antic castell, s’aixeca l’església de la que fou canònica de Sant Pere de Ponts. Els primers documents trobats que fan referencia a Sant Pere de Ponts daten de l’any 1024, durant l’època del comte Ermengol II d’Urgell. A l’any 1091 se li concedeix els drets eclesiàstics. Posteriorment, al 1098 es trova documentació dels canonges corresponents a la canònica de Sant Pere de Ponts. No fou fins al 1143 que el comte Ermengol IV d’Urgell li concedi grans donacions perquè s’hi establís un monestir benedictí, que no s’hi arribà a fundar mai. En el seu lloc, s’hi establí una canònica agustianiana a partir del 1269, quen el senyor del castell, Pere de Puigverd, donà l’església de Sant Pere al bisbe d’Urgell, Arnau de Preixens.

El dret de Canònica suposava que ja hi havia vida comunitària, menjador i dormitoris on els clergues ja tenien una reglamentació: un rector, un vicari, etc. Canonge vol dir seguir un cànon de vida, una forma de vida determinada per la seva professió.

Al llarg del temps la Canònica (o col.legiata) va ser centre cultural de Ponts, ensenyament, còpia de llibres, notaria, préstec de diners, etc. La seva subsistència es basava en els diners que rebia en concepte dels treballs ementats, a més dels delmes de cereals, llanes, dret de mercat, almoines, funerals, etc.

En anys posteriors pateix un periode de decadencia que durarà molt de temps, a favor de l’església de Santa Maria del mateix poble. Al 1839 fou cremada i saquejada per les tropes absolutistes de les guerres carlines.

Visitada 26 de juny de 2005