SANTUARI DE SANTA QUITÈRIA

La Parròquia de Sant Esteve de Vilanova del Vallès, (coneguda també per Santuari de Santa Quitèria) és molt antiga. Els seus vestigis documentals es remunten al segle X.

L'església actual (a part de vestigis anteriors) està conformada en tres estils arquitectònics: una part romànica (base i campanar), una altra de gòtica (nau central i altar de Santa Quitèria) i una altra de renaixentista (façana i nau del Santíssim o altar del Roser).

part del seu patró principal, Sant Esteve, i el co-patró Sant Sebastià, del qual se celebren dues festes, se celebra també l'aplec de Santa Quitèria per la segona Pasqua.

Gaudeix d'un entorn encantador i d'una vista deliciosa sobre part del Vallès Oriental, amb vistes al Montseny, Montserrat, Sant Llorenç del Munt i el pic del Puigmal al Pirineu.

SANTUARI DEL REMEI

Abans d’arribar a Camprodon, a la dreta de la carretera i travessant el Ter, es veu un edifici una mica estrany. És l’església del Remei. La construcció és eclèctica i té cert estil francès del segle XIX. La veritat és que l’edifici imposa i és molt gran per estar allà aïllat. Està en un lloc anomenat Creixenturri, on abans hi havia diverses cases i on ara en queden unes quantes de nova construcció bastant disperses. A darrera, s’hi conserva un petit cementiri on es donava sepultura als habitants d’aquest veïnat.

Però la història és molt més llarga. En aquesta zona, prop del Remei, hi havia el castell de Creixenturri. En aquesta zona, el pas del riu Ter es fa més estret a les Rocasses, on ara hi ha un pont. Aquest castell, juntament amb una torre de guaita a Cavallera, servia de defensa contra els invasors que volien penetrar a la Vall de Camprodon.

El castell tenia adossada una església, de Sant Cristòfor. En una reforma de la fortalesa, al segle XIV, es va trobar una imatge de la Verge. Se li va construir un oratori i, més tard, una capella a la vora del castell. Però tot plegat es va abandonar i la imatge es va traslladar a l’església de Sant Cristòfor on va ser coneguda com la Verge del Forat. Durant el segle XVIII se li van atribuir, a la Verge, diversos favors a gent que estava malalta. Ràpidament es va estendre una gran veneració per la imatge i se li va donar l’advocació del Remei. Tenia tanta fama, que el temple es va fer petit i es va haver d’engrandir enderrocant-ne una part i anys després reformant-lo per complert i perdent l’original arquitectura romànica.

La imatge va ser destruïda l’any 1936 però es va poder fer una reproducció a partir d’una fotografia. Aquesta és la que actualment és al santuari. La seva festa es celebra el segon diumenge d’octubre.

Al cambril de la Verge, la gent que ha sigut sanada de diverses malalties, hi deixa exvots en forma de la part del cos: cames, braços, intestins, cor… També hi ha penjades crosses, diverses peces d’ortopèdia, fotos de gent, radiografies… Realment fa una mica de por i més si hi entres sol. Una vegada em vaig endur un espant molt gran amb una figura d’escolanet amb una caixa per recollir donacions. El lloc és una mica tètric.

Mare de Déu del Remei d'Alcanar

El Santuari de la Mare de Déu del Remei està situat en un tossal, a tres quilòmetres del nucli urbà d'Alcanar. El seu emplaçament privilegiat, permet gaudir d'una magnífica vista panoràmica sobre el mar mediterrani i el sud del Delta de l'Ebre. L'ermita és un centre força concorregut per la gent del poble ja que alberga una estàtua del segle XVII dedicada a la patrona del poble, la Mare de Déu del Remei.

Tot i que no hi ha documents que precisin la data de construcció de l'ermita, es calcula que l'edifici actual data de finals del segle XVI. El santuari primitiu, que és d'estil gòtic, disposa d'una sola nau amb volta de creueria. Més tard s'hi va afegir una cúpula barroca i un campanar. De la decoració interior són interessants les pintures al fresc (de principis del segle XX) que es poden observar a l'absis i la cúpula, obra del pintor tortosí Cerveto. El complex religiós disposa, a més, d'una hostatgeria.

Visitat el 9 d'abril de 2004

SANT PERE I SANTA MARIA DE MONTGRONY

Sant Pere de Montgrony, a 1400 metres d'alçada, és un dels millors exemples d´art romànic del Pirineu. L'edifici primitiu és del segle IX. Al segle XII fou reconstruït i consagrat. Pertanyia, al segle XIII, al domini del castell dels Mataplana, els senyors d'aquelles contrades. Les restauracions de finals del XIX i dels anys 60 li han donat l'aparença actual. Té una nau en disposició de creu, amb absis i dues absidioles decorades amb arcuacions llombardes, i un pòrtic amb tres arcs (porta i dos finestrals), i campanar d'espadanya. La porta d'entrada és decorada amb ferreria de tradició romànica.

Santuari de la Mare de Déu de Montgrony, a 1400 m alt, és advocada per a fer revenir la llet mancada a les mares que crien, motiu pel qual és també coneguda amb el nom de Mare de Déu de la Llet. La imatge fou amagada, en unió d'una campana, durant la invasió serraina. Fou trobada per una parella de bous a començament del segle IX a l'indret on existeix la font. Fou consagrada també a l'any 834. La imatge és d'estil romànic i té mig metre d'alçària. L'edifici és del segle XVII. És una Mare de Déu bruna, com la Mare de Déu de Montserrat. Com la verge de Montserrat, de Núria o de Farners, també ha donat el nom de pila (això si, molt més rarament) a noies de la contrada.

La Mare de Déu pertany a les anomenades "verges trobades": arran de la invasió àrab fou amagada en el lloc on ja s'havia venerat i on fou trobada juntament amb una campana a l'any 804. Pel fet que la Verge s'apareixia misteriosament a la balma del vessant rocallós, es va decidir erigir-li la capella en aquell lloc, on s'ha venerat fins avui.

La capella és de reduïdes dimensions on a l'any 1666 fou construït un campanar d'espadanya amb dues campanes, que una de les dues fou la trobada juntament amb la Verge, i que més tard a l'any 1863 fou venuda per un ermità. Per facilitar l'accés a la capella es van fer directament a la roca 63 esglaons, més un altre tram de 77 esglaons en sentit ascendent contrari al primer, per a poder accedir a la zona on hi ha l'església de Sant Pere.

La imatge actual de la Verge és una còpia feta al segle XV de l'antiga imatge romànica del segle XII. Com molts altres llocs, el vandalisme dels incontrolats i brètols destructors de la riquesa artística de Catalunya, hi va ésser present a l'any 1936. Acabada la guerra civil, la imatge va ésser novament restaurada. Cal esmentat els goigs de Santa Maria de Montgrony, dita "Verge de la llet", pel do que se li atribueix de fer augmentar la llet a les dones que alletaven els fills abans de la utilització dels biberons, conegudes pel nom de "dides".

Visitat el 21 de juliol de 2009