MIRAVET

Se situa a la riba dreta de l'Ebre, a la depressió de la cubeta de Móra, tancada en la seva part meridional pel congost de Miravet o Pas de Barrufemes, al límit amb el Baix Ebre. La part nord té els contraforts de la serra de Cavalls. La vila està situada a la dreta del riu, al peu d'un turó d'uns 100 metres d'alçada on s'alça el castell de Miravet. Al nord-est hi ha un barri conegut com "Raval dels Canterers".
Possiblement d'origen ibèric, s'han trobat restes romanes i després, el segle VIII fou ocupada pels alarbs i amb el temps fou un castell defensiu com Siurana, i un dels darrers reductes musulmans a Catalunya. Fou llavors quant va prendre el nom de Murâbit, del que deriva Miravet.
L'any 1153 fou conquerida per Ramon Berenguer IV, i el mateix any va fer donació del castell amb el terme i pertinences a l'orde del Temple, concretament al mestre de Provença i Hispània Pere de la Rovira; amb aquesta donació els templers es varen convertir quasi bé en els únics senyors de la zona entre l'Ebre i el riu Algars, i van efectuar la repoblació del lloc en els mesos següents, sense fer fora als sarraïns. Van viure a la vila jueus, moriscs i cristians al menys fins el segle XV en què van ser expulsats els jueus, i fins el segle XVII en què ho foren els moriscs. El 1500 encara la població morisca era més del 95%. Varen ser expulsats el 1613.
Els templers van ampliar el castell musulmà i el varen convertir en una fortificació amb monestir d'estil romànic-cistercenc, amb un gran pati d'armes central, model que fou precursor. El castell-monestir es va convertir al segle XIII en la seu de l'orde a la Corona d'Aragó, amb l'arxiu i el tresor provincial. Una torre del castell encara s'anomena Torre del tresor. Des d'aquest castell es van planificar les campanyes de Mallorca i València. El 13 de desembre de 1307, seguint els passos de França, i després de la condemna de l'orde del Temple pel Papa Climent V, el rei Jaume II ordena la detenció dels templers als seus dominis. Algunes comandes templeres es van sotmetre sense lluita o ràpidament però a Miravet varen resistir durant dotze mesos un setge que va culminar amb la rendició de 22 dels 28 cavallers sobrevivents i pocs dies després dels 6 que restaven, refugiats a la Torre de la Sang (on la llegenda diu que els van ajusticiar); encapçalaren la resistència Fra Ramon de Saguàrdia i Fra Berenguer de Sant Just i la rendició es va produir el 12 de desembre de 1308.
El 1312, l'orde del Temple (Orde de la Milícia del Temple de Salomó o Els Pobres Cavallers de Crist) va quedar extinta als territoris de la Corona d'Aragó, i el 1317 els seus béns foren donats a l'orde de l'Hospital, sota dependència de la Castellania d'Amposta. Foren els hospitalers qui varen compilar el "Llibre de Costums de Miravet" el 1319, en llatí i en català, compilació que establia l'autonomia dels pobles de la castellania. Miravet va constituir una batllia de la castellania fins el 1835 quan els béns religiosos foren amortitzats; després la població es va reduir a causa de guerres, malalties i epidèmies.
Miravet té aproximadament a un quilòmetre de la plaça de l'Arenal el Pas de Barca. Un indret màgic on el riu Ebre està baix els teus peus i gràcies a la força que el caracteritza pots creuar d'un costat a l'altre del riu.
Aquestes barques de pas han estat molt important històricament ja que era l'únic mitjà que podien tenir per a travessar el riu aprofitant únicament la força de l'aigua. La Barca està formada per dos llaguts (embarcació naval) sobre dels quals hi ha una gran plataforma de fusta on hi caben perfectament 3 cotxes. Per tal que el corrent del riu no se l’endugui, està subjecta a un cable metàl.lic anomenat ramalet, que enllaça amb la gúmena, un altre cable més gruixut que travessa el riu a una certa alçada de la superfície de l’aigua, els extrems del qual són fortament encastrats en una roca o piló especial a banda i banda del riu.
L’entrada i sortida de la plataforma s’efectua a travès d’una passarel.la o pont mòbil que puja o baixa en funció del cabal del riu. La barca s’impulsa gràcies al corrent del riu. Serà, però, la mà destra del barquer, qui, en el seu domini del timó, la portarà a l’indret desitjat.
El pas de barca de Miravet és l'últim que queda amb aquestes característiques (sense motor) al llarg de tot el riu Ebre.

Visitat el 10 d'abril de 2004

RUPIT

Rupit és un trosset de món, enfonsat al cor de les fagedes de Collsacabra, un poble d'aquells que potser d'aquí vint anys ja haurà perdut la fesomia, però ara encara aguanta amb les teulades que ballen, amb els balcons de fusta primparada, amb els carrerons de pujades i de baixades, i amb unes casetes adormides, alguna amb finestres gòtiques i la majoria del disset, de l'època dels sants barrocs, de les Mares de Déu carregades de llàgrimes, de les cançons d'amor, dels bandolers, de l'Hereu Riera, d'En Serrallonga, i de Perot el lladre. El disset català és tota la Catalunya heroica i sentimental, és la flor del nostre cançoner i la túnica platejada de les nostres llegendes. I el poble de Rupit és això,un trosset viu, humilíssim i amagat del segle disset català,
Els carrers i cases de Rupit, dels segles XVI i XVII, li donen un ambient ancestral i rústic que el fan especialment atractiu. Una de les cases està reproduïda al Poble Espanyol de Barcelona. Un pont penjant, amb peces de fusta en el trespol, sobre la riera, uneix les dues ribes.

Visitat 20 de març de 2004

BESALÚ

La vila de Besalú està situada en una important i tradicional cruïlla de camins a l’est de la Garrotxa. Bisuldunum, el seu nom original, era una fortalesa entre dos rius: el Fluvià al sud i el Capellades al nord.

Besalú fou la seu d’un important comtat independent. Compta amb un conjunt historico-artístic medieval considerat com un dels més ben conservats de Catalunya. Formen part d'aquest conjunt l'antiga església del montestir de Sant Pere del segle XII, de la que destaca l'originalitat del seu deambulatori; l'església de Sant Vicenç del segle XII, on es conserva una capella gòtica lateral dedicada a la Vera Creu; la façana de l'antiga església hospital de Sant Julià del segle XII; la Casa de Cornellà, monument romànic del segle XII i la sala gòtica de la Cúria Reial. En destaca tot el call jueu, i en especial el Miqvé.

El Miqvé o casa de banys rituals de Besalú es l'únic recinte de banys jueus descobert fins ara a la Península Ibèrica. Es tracta d'una casa de pedra amb volta de canó, típicament romànica, del segle XII.

El majestuós pont romànic sobre el riu Fluvià és un altre dels vestigis del Comtat de Besalú, que juntament amb el de Barcelona, Ripoll i el de Girona, va veure el naixement de la nació catalana. No només pels monuments s'ha de valorar Besalú, sinó també per l'aire medieval que ofereixen els seus carrers plens de records.

Visitada el 20 de febrer de 2003 /11 de setembre de 2007

SANTA PAU

La vila medieval de Santa Pau està situada al sud_est de la plana d'Olot, en ple Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, entre les serralades de St. Julià del Mont i Sta. Maria de Finestres.

El municipi de Santa Pau, el més ric i variat en fenòmens volcànics de tot el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, té punts d'interès especial com el volcà de Santa Margarida, el volcà Croscat o la Fageda d'en Jordà, un bosc que, en qualsevol època i circumstància la seva bellesa ofereix nous matisos.

El poble conserva l’interessantíssim recinte de la vila vella, amb una fesomia i unes característiques medievals molt marcades. Destaca la plaça Major o Firal dels Bous: una plaça porxada de perfil irregular i arcs desiguals, que té una innegable personalitat, i que es disposa a l’entorn del castell, un edifici gran, compacte i robust que s’aixeca al punt més alt del poble.

Destaca també la sòbria església de Santa Maria i tot el grup de carrerons estrets, amb angles sobtats i descensos pronunciats, que desemboquen al Portal del Mar.

El portal del Mar ofereix una perspectiva de les precioses i temptadores valls de la rodalia que, com passa sovint a la Garrotxa, són el marc d’alguna església romànica interessant. En destaquen la Mare de Déu dels Arcs, Sant Vicenç del Sallent, Sant Martí Vell i, en una raconada idíl·lica Sant Miquel Sacot. Des de Sant Julià del Mont, on s’arriba després d’una caminada de dificultat mitjana, la perspectiva de les valls i els volcans és fascinant.
ENLLAÇ


Visitat : 4 de setembre de 2005/31 de desembre de 2009

GUIMERÀ

El poble Guimerà fou declarat conjunt historicoartístic l’any 1975. L’autèntic atractiu de Guimerà es el nucli medieval de la població, un laberint de carrers que van pujant cap a l’església de Santa Maria o cap a la Torre de guaita, creant un original joc de formes arquitectòniques.
Veureu moltes arcades, cobertes, escales... I tot molt ben conservat.

Els carrers de la part baixa del poble estan creuats per passeres ja sigui en galeria coberta o en balconada. Són passos per comunicar cases que estan a una i altra banda del carrer.

Les cases tenen sortida a un carrer per l’entrada principal i a un altre de nivell superior per les golfes.
 Passejant pel seus carrers, les seves cases de pedra amb detalls i elements decoratius de portes, finestres i arcades, et fan reviure temps llunyans. Viatjaràs enrere del segle XXI al X: caminaràs i podràs aturar-te i observar.

SIURANA

Localitat situada al nord-est de la comarca, a la vall del riu Siurana, entre la Serra del Montsant a l'oest i les Muntanyes de Prades a l'est, dins el terme municipal de Cornudella de Montsant. És un nucli agregat a aquesta vila.
Entre els llocs d’interès hi ha l’Església de Santa Maria. Es tracta d’un edifici d’època romànica conservat íntegrament. Va ser construït entre els segles XII i XIII, amb l’arribada de les tropes de Berenguer IV el 1154. En aquella època Siurana era un important punt de defensa de la frontera islàmica i va ser el darrer reducte musulmà de Catalunya, conquerit entre el 1153 i 1154. L’església és un exemple de bellesa i alhora senzillesa traduïdes en una planta de nau única i un absis semicircular. La seva portalada té un timpà figurat emmarcat per tres arcades de mig punt que reposen sobre columnes amb capitells decorats amb motius diversos.

Siurana conserva, a més, restes del castell àrab, un establiment militar o “hisn” bastit cap el segle IX com a centre de control. Pertanyent a un ampli territori sota dominació musulmana i situada estratègicament, aquesta fortificació tancava el pas al nucli urbà. Actualment s’observen els efectes d’una primera fase de rehabilitació gràcies a la qual s’identifiquen perfectament els seus límits perimetrals i les torres de defensa, entre d’altres parts. La conquesta d’aquest castell per part de Ramon Berenguer IV es va planificar abans que les de Tortosa i Lleida, però no es va poder dur a terme fins el 1153 o el 1154. Un cop conquerit, va passar a mans de Bertran de Castellet i posteriorment a Albert de Castellvell. Va servir com a dot per a les reines catalanes, per garantir pactes i emprèstits i fins i tot com a presidi de personatges de certa categoria.

El Salt de la Reina Mora és un cingle conegut amb aquest nom gràcies a la llegenda d’Abdelazia, filla del Valí de Siurana, que en arribar les tropes cristianes va preferir saltar a l’abisme del cingle amb el seu cavall que caure en mans enemigues. El cavall, en veure el cingle imponent, intentà aturar-se, però l’embranzida era tan forta que es van precipitar. Avui, vora mateix del precipici es pot veure la marca profunda de la ferradura de l’animal, feta a la mateixa roca quan intentà frenar.

Siurana propicia boniques vistes des de La Trona i les vies d’escalada d’aquesta localitat són conegudes arreu del món.

Per als caminadors, recomanen el Camí antic de Siurana, que unia aquest poble amb Cornudella de Monsant, recentment recuperat, i que forma part de la Xarxa de senders del Priorat.


ENLLAÇ

POBLE VISITAT el 1 de Desembre 2007