MIRAVET

Se situa a la riba dreta de l'Ebre, a la depressió de la cubeta de Móra, tancada en la seva part meridional pel congost de Miravet o Pas de Barrufemes, al límit amb el Baix Ebre. La part nord té els contraforts de la serra de Cavalls. La vila està situada a la dreta del riu, al peu d'un turó d'uns 100 metres d'alçada on s'alça el castell de Miravet. Al nord-est hi ha un barri conegut com "Raval dels Canterers".
Possiblement d'origen ibèric, s'han trobat restes romanes i després, el segle VIII fou ocupada pels alarbs i amb el temps fou un castell defensiu com Siurana, i un dels darrers reductes musulmans a Catalunya. Fou llavors quant va prendre el nom de Murâbit, del que deriva Miravet.
L'any 1153 fou conquerida per Ramon Berenguer IV, i el mateix any va fer donació del castell amb el terme i pertinences a l'orde del Temple, concretament al mestre de Provença i Hispània Pere de la Rovira; amb aquesta donació els templers es varen convertir quasi bé en els únics senyors de la zona entre l'Ebre i el riu Algars, i van efectuar la repoblació del lloc en els mesos següents, sense fer fora als sarraïns. Van viure a la vila jueus, moriscs i cristians al menys fins el segle XV en què van ser expulsats els jueus, i fins el segle XVII en què ho foren els moriscs. El 1500 encara la població morisca era més del 95%. Varen ser expulsats el 1613.
Els templers van ampliar el castell musulmà i el varen convertir en una fortificació amb monestir d'estil romànic-cistercenc, amb un gran pati d'armes central, model que fou precursor. El castell-monestir es va convertir al segle XIII en la seu de l'orde a la Corona d'Aragó, amb l'arxiu i el tresor provincial. Una torre del castell encara s'anomena Torre del tresor. Des d'aquest castell es van planificar les campanyes de Mallorca i València. El 13 de desembre de 1307, seguint els passos de França, i després de la condemna de l'orde del Temple pel Papa Climent V, el rei Jaume II ordena la detenció dels templers als seus dominis. Algunes comandes templeres es van sotmetre sense lluita o ràpidament però a Miravet varen resistir durant dotze mesos un setge que va culminar amb la rendició de 22 dels 28 cavallers sobrevivents i pocs dies després dels 6 que restaven, refugiats a la Torre de la Sang (on la llegenda diu que els van ajusticiar); encapçalaren la resistència Fra Ramon de Saguàrdia i Fra Berenguer de Sant Just i la rendició es va produir el 12 de desembre de 1308.
El 1312, l'orde del Temple (Orde de la Milícia del Temple de Salomó o Els Pobres Cavallers de Crist) va quedar extinta als territoris de la Corona d'Aragó, i el 1317 els seus béns foren donats a l'orde de l'Hospital, sota dependència de la Castellania d'Amposta. Foren els hospitalers qui varen compilar el "Llibre de Costums de Miravet" el 1319, en llatí i en català, compilació que establia l'autonomia dels pobles de la castellania. Miravet va constituir una batllia de la castellania fins el 1835 quan els béns religiosos foren amortitzats; després la població es va reduir a causa de guerres, malalties i epidèmies.
Miravet té aproximadament a un quilòmetre de la plaça de l'Arenal el Pas de Barca. Un indret màgic on el riu Ebre està baix els teus peus i gràcies a la força que el caracteritza pots creuar d'un costat a l'altre del riu.
Aquestes barques de pas han estat molt important històricament ja que era l'únic mitjà que podien tenir per a travessar el riu aprofitant únicament la força de l'aigua. La Barca està formada per dos llaguts (embarcació naval) sobre dels quals hi ha una gran plataforma de fusta on hi caben perfectament 3 cotxes. Per tal que el corrent del riu no se l’endugui, està subjecta a un cable metàl.lic anomenat ramalet, que enllaça amb la gúmena, un altre cable més gruixut que travessa el riu a una certa alçada de la superfície de l’aigua, els extrems del qual són fortament encastrats en una roca o piló especial a banda i banda del riu.
L’entrada i sortida de la plataforma s’efectua a travès d’una passarel.la o pont mòbil que puja o baixa en funció del cabal del riu. La barca s’impulsa gràcies al corrent del riu. Serà, però, la mà destra del barquer, qui, en el seu domini del timó, la portarà a l’indret desitjat.
El pas de barca de Miravet és l'últim que queda amb aquestes característiques (sense motor) al llarg de tot el riu Ebre.

Visitat el 10 d'abril de 2004