RUBIÓ DE BAIX

Abandonat des de fa uns anys, aquest nucli deshabitat està situat damunt el turó d’un antic càmping (anomenat “Cel de Rubió”), amb el riu Segre als seus peus. Des de fa tres anys, persones vinculades al poble hi celebren la Festa Major (15 d’agost) i ara estan decidits a millorar els accessos i a restaurar les cases i edificis del poble, amb l’ajuda de l’Ajuntament de Foradada. La primera actuació que s’hi ha fet és l’arranjament del cementiri i per als anys vinents està previst restaurar l’Església de Sant Miquel (actualment ja en restauració) i la capella de Sant Eduald del Castell i preservar la zona del Barranc del Salí.
Els qui van viure en aquest lloc anys endarrere van gaudir del “salí” (al Barranc del Salí) que els va permetre tenir la sal per al seu consum. Era una font on l’aigua que brollava era salada. Per obtenir la sal emplenaven calderes amb aquella aigua i les posaven al foc. En bullir, l’aigua s’evaporava i els quedava la sal. Una forma ben dierent a altres llocs, com Gerri o Vilanova de la Sal, ja que aquí era pràcticament només per a consum propi.
Església de Sant Miquel de Rubió de Baix a petició de l’Ajuntament de Foradada, l’església de Sant Miquel de Rubió de Baix ara forma part de l’inventari del patrimoni arquitectònic. Aquest inventari ja acull altres esglésies com la capella de Sant Eudald del castell de Rubió i Sant Miquel de Rubió del Mig. Els béns culturals d’interès local (BCIL) són els béns integrats del patrimoni cultural català que, tot i la seva importància, no compleixen les condicions pròpies dels béns culturals d’interès nacional (BCIN). Els béns culturals d’interès local immobles són declarats pel Ple del Consell Comarcal en els municipis de menys de 5.000 habitants. El Departament de Cultura de la Generalitat els ha d’inscriure al Catàleg del Patrimoni Cultural Català. El municipi de Foradada ja compta amb 21 registres en l’inventari de patrimoni arquitectònic i 3 més en l’inventari de patrimoni arqueològic.

Visitat el 25 de juny de 2005

POBLE VELL DE CORBERA D'EBRE

A Corbera d'Ebre podreu comprendre quan va patir la gent de la Terra Alta durant la guerra que li va portar el pitjor desastre de la seua història. Dalt del turó de la Muntera estava el casc antic d'un poble de pagès tranquil, com ho eren tots els de la nostra comarca, amb els tràfecs de les feines del camp, les rotllanes de veïns als carrers, les mestresses que van i venen de la font, del mercat o dels rentadors, la cridòria de la quitxalla mentre juga...

Però va arribar la guerra i, a l'anomenada batalla de l'Ebre (del 25 de juliol al 17 de novembre de 1938), la vila restà molt a prop del front. Les parets de les cases quedaren foradades per les bales i clivellades per la metralla. Gairebé tot el poble va ser enderrocat per les bombes.

Després, per diversos motius, les famílies es van anar traslladant a la part baixa, a banda i banda de la carretera, fins a bastir un poble nou.

Ara al tossal de la Muntera només hi ha les runes cada cop més degradades del poble antic, entre les quals destaca poderosament l'església vella de Sant Pere (gran edifici barroc de finals del segle XVIII), malmesa però emblemàtica.

El conjunt va estar declarat Bé d'Interès Cultural, com a Lloc Històric (20-07-92), per la Generalitat de Catalunya. També ha esdevingut un monument a la Pau i lloc de visita obligada per a qui vulgui conèixer els desastres de la guerra.

Aquest és l'acreditatiu de major rang per a rebre els beneficis de la Llei del Patrimoni Cultural Català, amb un pla de protecció a càrrec de l'anomenat «u per cent cultural», i també de la Llei del patrimoni històric espanyol, per a facilitar la visita pública del monument.

Ara el Patronat del Poble Vell, organisme impulsat per un grup de veïns amb el suport de l'Ajuntament, encara el present amb un objectiu ben definit: la conservació i rehabilitació del lloc:

«El visita molta gent i està carregat d'història que a més és la nostra. Una historia viscuda entre aquestes pedres que volem recuperar i conservar per a deixar-les en millors condicions a les generacions més joves. No volem que es perdi ni que es deteriori més. Per això reclamem una intervenció urgent de les administracions públiques.»

I el futur immediat amb un altre, més ambiciós:

«Convertir el Poble Vell de Corbera d'Ebre en un Monument a la Pau ben connectat i interrelacionat amb altres d'arreu del món.»

Visitat el 31 de desembre de 2007

MONTFALCÓ MURALLAT

Murallat és una entitat de població del municipi de Les Oluges a la comarca de la Segarra, aturonat damunt la confluència del riu Sió i del seu afluent per l'esquerra, la riera de Vergós.

Les quinze cases del nucli, construïdes en forma compacta al voltant d'una plaça on conflueixen els vessants de les teulades, i l'església parroquial de Sant Pere, és un dels millors exemples a Catalunya de vila closa, és a dir, de població protegida per muralles, sense edificacions extramurs. El castell de Montfalcó fou bastit a mitjan segle XI, i la fortalesa pròpiament dita ja formava part de la vila closa.

És un tipus de població típic de l'època antiga i de l'edat medieval. La muralla actual, del segle XIII, té una única porta d'accés adovellada que dóna a una plaça central on hi ha la cisterna, encara avui en ús.

Era de la jurisdicció del duc de Cardona fins a l'abolició dels senyorius al segle XIX.

LA SALA DE COMALATS

L’antic terme de la Sala de Comalats és a la banda sud-oriental del municipi, en una petita vall formada pel barranc de la Sala, que s’ajunta per la dreta al torrent de Glorieta, més avall d’aquesta última població. El llogaret de la Sala de Comalats (2 h el 2005) es formà a redós del seu castell de la Sala, del qual resta la torre quadrada, amb tres pisos d’una alçada conjunta de 17 m; s’hi accedia a través d’una porteta adovellada situada al segon pis. Tenen un especial interès artístic les cases del Castell i del Cavaller, del segle XVI.

De l’antiga església —que hom suposa que ocupà el lloc de l’actual— no resta res. Des del segle XII fins a la fi del segle XIX fou agregada de Forès, i avui dia ho és de Passanant. L’actual temple, dedicat a la Nativitat de la Verge Maria, segons una làpida existent al damunt de la porta fou iniciat al començament del segle XIX i bastit en diverses etapes. Destruït durant la guerra civil de 1936-39, fou agençat després i restaurat el 1973. Conserva un interessant ossari del segle XVI, procedent de l’antic cementiri.

Compresa en l’antic i ample terme del castell de Forès (1058), el 1079 fou donada —i esmentada com a quadra de Poal— per Ramon Berenguer II a Bernat Amat. A la segona meitat del segle XII ja apareix amb el nom actual i sota el domini dels Cervera. El 1182 Ramon de Cervera deixà el castell de la Sala, juntament amb els altres de Comalats, al seu fill Guillem de Guardiolada, el qual el 1210 obtingué la donació específica del lloc per part de Pere el Catòlic. L’esmentat noble, en el seu testament del 1234, el deixà a Arnau de Comalats amb la condició que el tingués en feu del posseïdor de Passanant. Marquesa, vídua del dit Guillem, el 1266 donà el terme i castell a l’orde de l’Hospital i al segle XIV passà a la família montblanquina dels Gener, que el 1342 compraren a Pere el Cerimoniós la jurisdicció civil i criminal, alta i baixa damunt el lloc. El 1383 Guillem Gener vengué la Sala al barceloní Jaume Galliners, el qual el mateix any el permutà, amb el monestir de Santes Creus, per altres drets que el cenobi posseïa dispersos a diversos llocs. El 1386 Santes Creus canvià amb el Cerimoniós el mer imperi del castell de Ferran (Tarragonès) pel de la Sala; el monestir posseí el lloc fins als decrets desamortitzadors del segle XIX.
Segons m’expliquen a començament del s. XX, hi vivien encara dotze famílies, despoblat als anys seixanta, actualment torna a tenir vida amb els propietaris de l'Hotel Rural-Restaurant L'Hostalet, un lloc per descansar i menjar bé.

POBLE VISITAT el 26 d'octubre de 2006