EL RAPTE DE SANT IGNASI

L'hospital de Santa Llúcia de Manresa,
d'origen medieval, era anomenat
l'hospital dels pobres
o inferius. Fou el primer lloc
on el pelegrí Ignasi, acabat
d’arribar de Montserrat,
s'hostatjà. Ignasi hi menjà
amb els pobres i ajudà a
servir els malalts, practicant
així els vots de pobresa i
d'ajuda als altres (futures
bases de l'orde jesuïta).
Segons conten les tradicions
manresanes, un vespre,
a la capella de l'hospital,
mentre es cantaven les
completes el pelegrí sofrí un
rapte espiritual, i va restar
vuit dies i vuit nits immòbil
al terra de la capella. Fou
durant aquest temps que
Déu li transmeté les idees
de com havia de ser la Companyia
de Jesús.

Visitat el 20 de juny de 2010

EL MIRACLE DE LA LLUM

El miracle de la llum és una llegenda de la tradició manresana que explica com una misteriosa llum provinent de Montserrat va irrompre pels vitralls de l'antiga església del Carme el 21 de febrer de 1345, fent que així es posés fi a l'entredit que pesava sobre la ciutat que havia estat excomunicada pel bisbe de Vic a causa del pas de la sèquia de Manresa per terres del bisbat. La sèquia canalitzà aigua del Llobregat des de Balsareny fins a Manresa i amb la seva construcció es va acabar l'escassetat d'aigua que patia la ciutat.

El 1339 els consellers de la ciutat van decidir que s'havia de fer una sèquia que portés aigua del Llobregat a la ciutat per poder assegurar les collites, bo i fent que aquestes no depenguessin de la pluja. Depassant les possibilitats de la ciutat, varen demanar ajuda al rei i la obtingueren el 23 d'agost de 1339, quan Pere III concedia el permís de realització de la sèquia junt a una rebaixa d'impostos per afavorir-ne la construcció.

Així, el mateix any 1339 es decideix el seu traçat i comencen els treballs d'anivellament. L'obra s'encarregà el barceloní Guillem Catà i els germans Simó i Pere de Rodener.

Els primers plets venen del bisbe de Vic i dels habitants de Santpedor que es neguen a pagar impostos per la seva construcció.

Segurament a finals de l'any 1340, el bisbe de Vic, Galcerà Sacosta, com a senyor jurisdiccional del terme i parròquia de Sallent, es va oposar a què la sèquia passés pel seu municipi i que a més provoqués una baixada de cabal al pas del Llobregat per Sallent.

Després d'un any de negociacions i discussions, arriba l'excomunió del bisbe als obrers i consellers de Manresa, comportant la suspensió de la realització de tots els sagraments i de tota la litúrgia en el territori de la ciutat.

Malgrat tot, els obrers de la sèquia continuaren treballant en la construcció del canal. Així, sabem que l'any 1344 s'estava treballant en la construcció del pont del Vilar, al terme de Sallent.

El conflicte amb el bisbe va durar fins a l'any 1345 i només es va poder solucionar quan, un cop mort el bisbe Galcerà Sacosta, el seu successor, Miquel de Ricomà, va tenir una actitud més dialogant i va acceptar les compensacions que li oferia la ciutat.La Segons la tradició, però, el final del conflicte fou degut al miracle de la Misteriosa Llum: una llum resplendent va arribar, provinent de la muntanya de Montserrat, fins a l'església del Carme, on va entrar per una finestra de la façana principal, al mateix temps que les campanes començaren a tocar soles. Un cop a dins es va situar sota la clau de volta de l'absis central dividint-se en tres rajos de llum que es repartiren entre l'absis, la capella de la Santíssima Trinitat i la de Sant Salvador. Després, es van tornar a reunir en un de sol que sortí de l'església en direcció una altra vegada cap a Montserrat.

SANT RAMON NONAT

La tradició l'anomena Nonat (que no ha nascut) perquè va ser extret del cos de la seva mare, que havia mort el dia anterior, fent servir un arma de tall (el que pot recordar una cesària); això va ocórrer a Portell, Lleida l'any 1204. Estava emparentat amb la família noble dels Cardona, i fou el senyor de Cardona qui, amb la seva espasa o daga feu néixer el nadó.

En la seva joventut va ser pastor, i portava el seu ramat fins a una ermita on es venerava la Mare de Déu mogut per la seva devoció per aquesta. Més tard sent parlar de Pere Nolasc que buscava gent per formar l'Orde dels Cavallers de la Mercè per a rescatar cristians captius dels musulmans i decideix de formar-ne part de l'orde, on ingressa als 21 anys.

Ja mercedari, en els seus viatges a Àfrica per a alliberar captius es va bescanviar per un presoner, quedant-hi com a ostatge. En destaquen tres d'aquestes redempcions de captius: una a València, encara en mans musulmanes, en 1224, on alliberà 233 captius; una segona a Alger, amb 140 captius lliures i, cinc anys més tard, també a Alger, amb 150 captius. A la presó continuava predicant i convertint musulmans; la tradició diu que els guardes, per impedir-li-ho, li van foradar els llavis fent-hi passar un cadenat.

Sembla que el seu culte ja havia estat autoritzat pel papa Benet XIII, segons indica l'acta de beatificació del papa Urbà VIII de 9 de maig de 1626. Fou inscrit el el Martirologi Romà amb el títol de "sant" pel papa Alexandre VII el 7 d'agost de 1657. El 13 d'agost de 1669 el papa Climent IX estengué el seu culte a tota l'Església Catòlica, i el 10 de març de 1681 el papa Innocenci XI fixà la seva festivitat el 31 d'agost. Des del 1969 és una festa d'àmbit local. L'orde mercedari va fer bastir un convent al lloc del seu pretès naixement; construït entre els segles XVII i XVIII, és el Convent de Sant Ramon (Segarra), meta de pelegrinatges i romeries.

Per les circumstàncies del seu naixement, sant Ramon Nonat és el patró de les embarassades, de les parteres i dels parts.