LA DOMA

La Doma, és un conjunt romànico-gòtic format per l'antiga església parroquial de Sant Esteve de la Garriga, la domeria i el cementiri. El conjunt està envoltat per una tanca que la configura com a església-fortalesa amb murs de protecció, espitlleres i merlets.

La primera referència documental és el testament del 966 del comte Miró I de Barcelona, fill del comte Sunyer I.

L'edifici romànic original estava format per una única nau que actualment és la central, amb una nau gòtica a cada costat datades en 1559 i 1561 segons apareix a la inscripció de la porta de la sagristia: "Any 1560- Sagismon Blancafort-Pere Pelliser-Toni Rossello-obrers". Al segle XVIII és va afegir unes sales en un pis superior. En la restauració feta entre 1957-1959 impulsada per Josep Maurí i Serra es van el·liminar les construccions afegides, es restaurà el comunidor i s'alliberà el campanar.

L'església era servida per tres domers, d'on deriva el seu nom. Va ser seu de la parròquia fins el 1737, data en què és consagrà la nova església barroca construïda a l'altre costat del riu Congost en l'àrea de creixement de la població a tocar del camí ral (actual carrer dels Banys). Aquesta doble parròquia generà alguns problemes i el 1860 el bisbe Palau declarà la Doma ajudantia de l'actual parròquia.

A la segona meitat del segle XIX entrà en vigor la nova llei de cementiris i el que hi havia a la nova església parroquial del nucli urbà es traslladà davant de la Doma, esdevenint el cementiri municipal.

Personatges cèlebres sebollits al cementiri de la Doma

Joaquim Raspall
Josep Maurí
Joan Martí i Viñolas

Visitada el 17 de maig de 2004

Sant Miquel d'Olèrdola

Destacant sobre l’horitzó, volgudament separada de la part baixa del recinte, s’eleva la silueta allargassada de la l’església, element distintiu de la muntanya. Entre els anys 2007 i 2008 s’ha portat a terme la restauració de l’edifici i el seu entorn, prèvia intervenció arqueològica que ha permès conèixer molt millor l’evolució històrica del complex.
Sobre una primera necròpolis cristiana, entorn el 929 s’aixecà un temple d’estil preromànic, de tres naus, del qual avui sols es conserva l’absidiola nord. Manat construir pel comte de Barcelona Sunyer, va ser consagrat l'any 935 sota l’advocació de Sant Miquel i de Sant Pere.
A l’inici del segle XI es basti sobre l’església preromànica un auster edifici romànic d’una sola nau i coberta de fusta i teula, amb dues entrades situades a la façana sud. A inicis del segle XII es modificà profundament amb una nova coberta de pedra, un cimbori amb campanar de torre i una nova porta a la façana de ponent, desprès de quedar les anteriors inutilitzades.
Si bé a partir del segle XII Olèrdola va començar a despoblar-se, l’església continuà en ús fins l’any 1884. Devastada durant la Guerra del Francès i la Guerra Civil, només resta l’espadanya com a testimoni dels darrers segles, desprès que entorn el 1970 s’enderroqués una capella barroca que sobresortia de l’edifici. Les diverses restauracions dutes a terme han eliminat els elements arquitectònics posteriors al segle XII, permetent contemplar l’església amb l’aspecte que tindria aleshores.

Visitada el 27 de setembre de 2009

SANTA MARIA DE PALAU DE RIALB

L'església de Santa Maria de Palau es situada al caire d'un serrat; s'hi arriba per la carretera de Gualter a Folquer (C1412B), o per la d'Artesa a Folquer, i a Tremp.
L'església i la parròquia de Santa Maria de Palau de Rialb pertanyien al priorat de Santa Maria de Meià des del segle XI. Fa poc l'església ha estat restaurada i en l'actualitat es troba molt ven conservada i s'hi celebra culte algunes vegades l'any.
Es un edifici que ha estat recentment restaurat i dignificat, especialment el sector de ponent on hi havia adossada la casa rectoral, cosa que havia produït importants alteracions en aquesta façana, l'església de Santa Maria de Palau és un edifici que s'inscriu plenament en les formes de l'arquitectura llombarda del segle XI.
L'estructura respon a una planta basilical de tres naus, dividides en tres trams.
La decoració de les façanes és resolta amb un gran rigor compositiu, que només és alterat a l'absis principal, on la finestra central interromp una lesena, resultat d'un error en la distribució dels plafons i la seva distribució amb les finestres.
L'església de Santa Maria de Palau és un edifici que s'inscriu plenament en les formes de l'arquitectura llombarda del segle XI.

Visitada el 23 de juny de 2005

SANT CUGAT DEL RACÓ

Sant Cugat del Racó és una església romànica del segle XI força ben conservada situada a l'entitat de població del mateix nom al municipi de Navàs.

Situada en un turó enlairat prop del poble de Castelladral té una vista esplèndida d'horitzons molt amplis, en un entorn de boscos i pagesies escampades.

L'església es caracteritza per ser de planta de creu grega i per estar coronada per un cimbori circular, característiques que la fan única a Catalunya. Els absis i els murs exteriors de la nau tenen decoració llombarda. El portal és del segle XVI. Sant Cugat del Racó és el monument més destacat del municipi de Navàs.

L'església s'edificà en un lloc on s'hi han localitzat antigues restes d'un edifici preromànic que data del segle X.

S'hi accedeix per una desviació de la carretera C-16, l'Eix del Llobregat, que cal prendre immediatament abans d'entrar al nucli de Navàs. Cal anar en direcció El Mujal i continuar en direcció cap a Sant Cugat del Racó per una pista reasfaltada d'uns 7 km. És un petit nucli rural del municipi de Navàs que es troba ubicat als altiplans que hi ha entre les Esglésies i Castelladral. En aquest indret hi va haver un important assentament iberoromà, que s'ubicà al Pla de Sant Pere. Sant Cugat del Racó consta d'un petit nucli on hi trobem l'església del mateix nom i algunes cases, però majoritàriament està constituït per nombrosos masos dispersos com l'Alsina, el Soler, Les Esglésies, Ca l'Estruch, L'Espinalt, La Sala, Cal Mateu, Les Planes, L'Alou, Cal Soldat, Can Passols, La Rectoria, els Cellers, la Casa Nova del Pla i Taurons.

Visitada el 12 d'octubre de 2004

SANT JOAN D'ISIL

Sant Joan d'Isil és una església romànica del poble d'Isil, en el terme municipal d'Alt Àneu, a la comarca del Pallars Sobirà.

Està situat arran de les aigües del Noguera Pallaresa, per la qual cosa és una de les construccions romàniques més notables i característiques de la Vall d'Àneu. S'esmenta per primer cop l'any 1095.

Amb planta basilical de tres naus, la central més ampla i amb volta de canó, coronades per un absis i dues absidioles decorats, a l'exterior, amb un fris de dobles arcuacions cegues amb lesenes. L'absis central presenta tres finestres de doble esqueixada, mentre que les absidioles només en tenen un al centre. Sobre el mur on descansen els absis s'hi va obrir un ull de bou.

Tots els murs exteriors són senzills menys el de migdia on hi ha la portalada que s'ha datat de finals del segle XII. Corona la paret un fris d'arcuacions. Les quatre cantonades sota la teulada estan rematades amb uns torrellons sostinguts per mènsules. La portalada consta de tres arquivoltes de mig punt en gradació que descansen sobre columnes llises amb capitells esculpits amb rostres humans i animals.

Entre el portal i l'absis s'obren dues finestres, d'estil gòtic, geminades i d'arc apuntat, i amb manell i traceria de trifolis, del segle XIV. A la façana de ponent hi ha un petit campanar de cadireta.

Visitat el 14 d'abril de 2006

SANT ESTEVE D'OLIUS

Sant Esteve d'Olius és una església romànica de finals del segle XI situada al municipi d´Olius, al Solsonès. Destaca per la seva magnífica cripta.

Consagrada l'any 1079, és un edifici interessant del romànic rudimentari. Consta d'una sola nau amb volta de canó, amb absis semicircular amb arcuacions i bandes llombardes i tres finestres. Unes escales condueixen al presbiteri, originant un espai superior, i unes altres davallen a la cripta. Il·luminada per tres finestres, segueix la planta de l'absis i consta de tres naus separades per columnes amb capitells.
Representa un tipus peculiar dins el conjunt de l'arquitectura catalana del segle XI per les seves proporcions, grandioses en un edifici d´una sola nau, i per la presencia de la cripta que divideix en dos l´espai interior. També s'hi alça un campanar d'època més tardana (segle XVI).

L'edifici fou declarat Monument Històric Artístic l'any 1980.

Al costat de l'església hi ha un cementiri modernista d'aire gaudinià, construït l'any 1916 sobre grans roques per Bernardí Martorell, deixeble del mateix Antoni Gaudí.

Visitada el 4 d'abril de 2010

SANT ROMÀ DE SAU

Sant Romà de Sau és una entitat de població del municipi de Vilanova de Sau a la comarca d'Osona.

Els seus orígens situen a la població de Sau en el 917 i, l'església parroquial, al segle XI.

L'actual població es va formar quan al 1962 en va construir l'embassament de Sau que havia de cobrir l'antic poblat. Tot i estar força despoblat (ja al nomenclàtor de 1860 la parròquia figurava com "deshabitada"), comptava amb unes quantes masies, un pont romànic i una bonica església que reapareix en èpoques de sequera.

L'església d'estil romànic llombard està datada al segle XI. És d'una sola nau orientada de llevant a ponent amb absis i arcs llombards a la banda nord. Té adossat un campanar de tres pisos amb finestres geminades de capitell llis al segon pis, arquets llombards i dents de serra. Les finestres del tercer pis són d'arc de mig punt.

VISITADA el 2 d'Octubre de 2005

SANT CLIMENT DE TAÜLL

Data de construcció: s.XI-XII

Ubicació: Entrada del poble de Taüll - (Taüll)

Església de planta basilical, amb tres naus separades per columnes. Capçalera amb tres absis semicilíndrics. Campanar adossat de torre quadrada i sis pisos d'alçada. Decoració escultòrica exterior als absis i al campanar amb fris de dent de serra, arcuacions cegues i bandes llombardes.

Cal destacar les importants pintures murals de la capçalera amb el Pantocràtor, els Evangelistes i els Apòstols, que es conserven al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) de Barcelona. In situ es poden veure altres fragments originals restaurats i reproduccions. L'església va ser consagrada el dia 10 de desembre del 1123.

L'església de Sant Climent va ser declarada Monument Històric Artístic l'any 1931,l'any 1991 va ser declarat Be d'Interès Cultural.

El 30 de novembre de 2000, la Unesco va declarar el conjunt romànic català de la Vall de Boí (l'Alta Ribagorça) Patrimoni de la Humanitat.


Visitat el 11 de setembre de 2009