La Seu d'Urgell (l’Alt Urgell) és una ciutat plena de bellesa, encant i misticisme situada a l'interfluvi del Segre i la Valira, damunt una petita terrassa fluvial, a 691 m d'altitud. Dues vies importants de comunicació conflueixen a la ciutat. Diu la dita que les viles, com les donzelles, tenen el rostre més o menys atractiu segons pel costat que les mirem. La Seu d'Urgell trenca aquest tòpic, ja que la seva bellesa és palesa, es miri des d'on es miri.
Tot el conjunt antic de la Seu és un autèntic monument, però sobresurt i cal destacar la meravellosa i bellíssima catedral de Santa Maria. La catedral actual, d'estil romànic llombard, data del segle XII. Al començament del segle XII la catedral de Sant Ermengol es trobava en estat ruïnós. El bisbe Sant Ot fou el provident animador d'una nova construcció. De totes maneres, l'impuls definitiu arribà l'any 1175, moment en què el Capítol i el bisbe Arnau de Preixens decidiren contractar un cert Ramon Lambard per tal que la completés i
enllestís en l'estil romànic italianitzant que la caracteritza (sembla que el dit Lambard era italià). Així, aquesta catedral rebrà formes de clara influència italiana, en contrast amb la tendència del moment, totalment influenciada per les escoles romàniques del migdia francès.
Tots els investigadors que han estudiat la catedral de la Seu d'Urgell coincideixen a afirmar les estretes relacions de la seva arquitectura amb els models italians del segle XII. El claustre (segle XIII) és situat al costat meridional del temple; tres costats són originals i el de llevant fou substituït l'an
y 1603. Dintre de la catedral de la Seu d'Urgell trobem una talla policromada de la Mare de Déu amb el Nen a la falda. Data del segle XIII, encara que notablement refeta el 1922. Li diuen Santa Maria d'Urgell, la Magna Parens o Magna Domina Urgellitana. També fou anomenada Mare de Déu d'Andorra.
És d'obligada visita el Museu Diocesà de la Seu d'Urgell, que aplega pintures, escultures i orfebreria provinents de les parròquies de la diòcesi i del tresor de la Catedral, i que esdevé valuosíssim testimoni de la història de l'Alt Urgell i del Pirineu.
Es pot visitar en horari d'obertura al públic.
Visitada el 14 d'abril de 2006
Tot el conjunt antic de la Seu és un autèntic monument, però sobresurt i cal destacar la meravellosa i bellíssima catedral de Santa Maria. La catedral actual, d'estil romànic llombard, data del segle XII. Al començament del segle XII la catedral de Sant Ermengol es trobava en estat ruïnós. El bisbe Sant Ot fou el provident animador d'una nova construcció. De totes maneres, l'impuls definitiu arribà l'any 1175, moment en què el Capítol i el bisbe Arnau de Preixens decidiren contractar un cert Ramon Lambard per tal que la completés i
enllestís en l'estil romànic italianitzant que la caracteritza (sembla que el dit Lambard era italià). Així, aquesta catedral rebrà formes de clara influència italiana, en contrast amb la tendència del moment, totalment influenciada per les escoles romàniques del migdia francès.Tots els investigadors que han estudiat la catedral de la Seu d'Urgell coincideixen a afirmar les estretes relacions de la seva arquitectura amb els models italians del segle XII. El claustre (segle XIII) és situat al costat meridional del temple; tres costats són originals i el de llevant fou substituït l'an
y 1603. Dintre de la catedral de la Seu d'Urgell trobem una talla policromada de la Mare de Déu amb el Nen a la falda. Data del segle XIII, encara que notablement refeta el 1922. Li diuen Santa Maria d'Urgell, la Magna Parens o Magna Domina Urgellitana. També fou anomenada Mare de Déu d'Andorra.És d'obligada visita el Museu Diocesà de la Seu d'Urgell, que aplega pintures, escultures i orfebreria provinents de les parròquies de la diòcesi i del tresor de la Catedral, i que esdevé valuosíssim testimoni de la història de l'Alt Urgell i del Pirineu.
Es pot visitar en horari d'obertura al públic.
Visitada el 14 d'abril de 2006
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada